Cervera torna a convertir-se en l’epicentre de la música clàssica catalana

• El Festival de Pasqua ha acollit del 22 de març a l’1 d’abril, 10 produccions diferents amb 7 estrenes absolutes, 1.000 minuts de música en viu i 220 intèrprets
• La nova figura del padrí del Festival, que enguany ha recaigut en el mestre Antoni Ros Marbà, podria tenir continuïtat en les properes edicions arran de la bona acollida d’enguany
• El certamen ja es prepara per a l’any vinent amb activitats especials en motiu de la Capitalitat Cultural de Cervera

Del 22 de març a l’1 d’abril, Cervera ha tornat a erigir-se com la capital de la música clàssica catalana en motiu del Festival de Pasqua. S’han programat 10 produccions diferents -7 de les quals han estat estrenes absolutes- en un total de 12 concerts. Altres dades destacades d’aquesta vuitena edició són els més de 1.000 minuts de música en viu en unes actuacions que s’han ubicat en 6 espais de representació amb el descobriment del Celler dels Encants del Llibre. Aquests equipaments han acollit més de 220 intèrprets, sumant els artistes de les diferents agrupacions musicals que hi ha actuat.

Josep Maria Sauret, director artístic del Festival de Pasqua, es mostra “molt satisfet del desenvolupament del certamen tant pel que fa a l’assistència de públic que superarà, a l’igual que l’any passat, les 1.800 localitats ocupades, com també a la bona valoració dels concerts a partir de les primeres enquestes realitzades als espectadors després de cada sessió”. A més, Sauret destaca la “importància vital del festival cerverí degut a la seva especificitat i al seu model que prima la revitalització i posada en valor tant de compositors com d’intèrprets de música clàssica catalana”.
Un certamen únic en les seves característiques a tot Catalunya organitzat per la Paeria de Cervera i que, segons l’alcalde, Ramon Royes, “és imprescindible per mantenir viu tant el llegat dels autors catalans com per impulsar i donar cobertura als nous creadors i intèrprets del país”.

En aquest sentit, Royes afirma que Cervera juga un paper principal i indiscutible en l’objectiu d’aportar vitalitat al sector i ara ja hi ha la mirada posada en la propera edició del festival que coincidirà amb la capitalitat cultural de Cervera.

Una de les novetats d’aquesta edició, la creació de la figura del padrí del Festival, que enguany ha recaigut en el mestre Antoni Ros Marbà, podria mantenir-se a partir d’ara arran de la projecció que ha aportat al Festival.

El Festival de Pasqua és un punt de trobada pel sector de la música clàssica a Catalunya i un aparador de la música clàssica que es fa al país.

Anuncis

Entrevista a Josep Prats de la Coral Cantiga sobre el seu concert al Festival de Pasqua

La Coral Cantiga, fundada l’any 1961, protagonitzarà un dels concerts del Festival de Pasqua de Cervera d’enguany sota la direcció de Josep Prats.

La coral oferirà un concert únic, pensat íntegrament per a l’ocasió, el divendres 30 de març a les 21 hores, al Paranimf de la Universitat de Cervera.

Josep Prats dirigeix la Coral Cantiga des de l’any 1981. Ha estat professor de l’Institut del Teatre i del Conservatori Superior de Música del Liceu, director associat del Coro de Radiotelevisión Española (Madrid) i director convidat de nombrosos cors, tant amateurs com professionals, a més d’haver treballat en nombrosos festivals corals tant nacionals com internacionals.

1. Què ens depara el vostre concert? Què hi podrem escoltar?

El concert d’enguany de Cervera per a nosaltres és un concert molt especial i òbviament serà de música polifònica catalana tant a la primera com a la segona part. Hi podreu escoltar obres de compositors del segle XX i actuals, incloent música religiosa.

2. El programa que estrenareu al Festival de Pasqua d’enguany ha estat pensat íntegrament per a l’ocasió. Com s’ha fet la selecció de les obres que interpretareu i quin és l’objectiu?

Com que el concert es fa per Setmana Santa, hem pensat que seria una bona idea incloure-hi música religiosa. En aquest sentit farem tota la segona part de música amb compositors tan consagrats i que ja no estan entre nosaltres com Frederic Mompou i Manuel Oltra, o bé compositors d’ara com Xavier Pastrana o Josep Vila i Eduard Vila.
També ens ha semblat interessant la idea de fer una espècie de reivindicació dels clàssics del segle XX amb partitures de Xavier Montsalvatge i Eduard Toldrà i, a part, una cançó de Frederic Mompou. Ens sembla que això dóna una perspectiva global del segle XX i de la música que es fa actualment.

3. Què caracteritza a la Coral Cantiga? Com la definiries?

No sé com la definiria. És un cor que canta en formats diferents. Fa tant repertori clàssic – com són oratoris, rèquiems etc. – com repertori de música popular. Si alguna cosa la caracteritza és que en els darrers anys s’ha distingit bastant per fer espectacles multidisciplinaris, on hem treballat molt amb gent del teatre. Hem fet espectacles de poesia sobre Federico García Lorca, poetes catalans, un monogràfic sobre mossèn Cinto… moltes coses diferents. De fet, fa poc vam estrenar un musical que vam encomanar a l’Albert Guinovart i que ens va dirigir Joan Lluís Bozzo, que era una espècie de sàtira sobre el món dels mòbils. Intentem que hi hagi una certa versatilitat en les propostes del cor.

4. Dirigeixes la Coral Cantiga des de l’any 1981. Com ha evolucionat la coral durant aquests 37 anys?

És possible que fa quaranta anys tingués una mica més de reivindicació cultural. Fins fa poc ens dedicàvem fonamentalment a fer música, a fer-la el millor que sabíem. Ara em sembla que tornem a reivindicar. Però no sabria dir quina és la diferència entre abans i ara. És un cor que sempre ha estat molt estable. És un cor on la gent s’hi queda durant molt de temps i, per tant, això ha donat també una certa estabilitat a la seva prestació vocal.

5. Què en penses del moviment coral a Catalunya?

Penso que progressa i que progressa bé. Cada vegada hi ha més cors de primera categoria – i crec que això és molt encomiable – no només a grans ciutats sinó a molts llocs. El fet que l’Esmuc hagi treballat tant el tema de la direcció coral ha fet que hi hagi molta gent preparada, i la gent preparada és la que aconsegueix bons resultats, a nivell de direcció coral. Una altra cosa és el suport institucional que hi ha al darrera de tot això, però aquest és un tema que seria molt llarg de parlar. Jo crec que encara no se’ns fa prou cas.

6. Què significa per tu actuar al Festival de Pasqua d’enguany?

Jo crec que el Festival de Pasqua és un Festival molt genuí, en el sentit que reivindica la música catalana i està dedicat íntegrament a la música catalana. A més a més, és l’únic que tenim a Catalunya, per tant, jo només tinc elogis per aquesta idea, elogis per a Xavier Puig que és qui ho va idear i elogis per qui està fent que tot això es mantingui i tiri endavant, perquè em sembla que cal reivindicar-nos més com a cultura.

Entrevista a Antoni Ros Marbà en motiu del seu concert al Festival de Pasqua

El mestre Antoni Ros Marbà és el padrí de l’edició d’enguany del Festival de Pasqua i el seu principal protagonista.

El director presentarà en primícia a Cervera el concert de celebració del 80è aniversari del seu naixement dirigint la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, i estrenarà la seva nova sardana, “Quatre vegades vint”.

Antoni Ros Marbà és un dels compositors i directors d’orquestra de referència en el nostre país i a nivell internacional. Ha rebut nombrosos premis i ha aconseguit notables èxits tant el en camp simfònic com operístic, dirigint les orquestres més importants de França, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Escan¬dinàvia i en els principals centres musicals d’Amèrica i Japó.

1. Què significa per vostè ser el primer padrí del Festival de Pasqua de Cervera?

És un honor, tenint en compte que és un Festival que ha agafat molt de prestigi i que està dedicat pràcticament als compositors catalans. És donar suport a la música del país, que no sempre està prou ben assistida, per dir-ho d’alguna manera.

2. Vostè actuarà a l’edició d’enguany del Festival de Pasqua dirigint la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona per estrenar el concert de celebració del seu 80è aniversari. Què ens depara aquest concert? Què hi podrem escoltar?

En aquest concert hi ha un petit recull dels millors compositors catalans que han fet un servei extraordinari en la música de cobla. Hi ha molts dels grans pilars de la composició per a cobla, que són Garreta, Toldrà, Joaquim Serra, Manel Oltra, també un compositor que va escriure molt poc per a cobla, però el poc que va escriure era d’una gran qualitat, que va ser Rafel Ferrer, també Ricard Lamote de Grignon, que és un dels noms importants de la nostra música durant el segle XX, Enric Morera i Pau Casals.

Després, hi ha 4 sardanes meves de diferents èpoques, que van des de “Alimara” a l’estrena d’una sardana que es diu “Quatre vegades vint”, que és un viatge en el temps a partir d’un tema adolescent.

3. Quan va començar a compondre la sardana “Quatre vegades vint”, que estrenarà al Festival de Pasqua d’enguany, i què el va inspirar? Podria explicar quin és el significat del títol d’aquesta obra?

No recordo exactament quan la vaig començar a compondre, però està acabada des de fa relativament poc. Respecte a què em va inspirar, hem de tenir en compte que, tal com diu aquella frase, “si ve la inspiració, que em trobi treballant”. Vaig agafar un tema de la meva adolescència, per això dic que és un viatge a partir d’un tema de la meva adolescència. Al llarg de l’obra, surten petites cites d’alguna altra sardana meva i acaba amb un motiu d’una obra que vaig estrenar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que està formada per 3 homenatges. Va ser de l’homenatge a Toldrà, que vaig agafar aquest últim motiu, ja que és un tema escrit recentment, en la meva maduresa, i d’aquesta manera es tanca aquest viatge, al llarg dels meus 80 anys. El títol, “Quatre vegades vint” significa 80, tal com diuen els francesos, “quatre-vingts”.

4. Durant la seva llarga carrera musical com a director, ha dirigit des de grans orquestres de renom internacional en el camp simfònic als títols més emblemàtics en el camp operístic. En aquesta ocasió dirigirà una cobla. En quin dels tres àmbits se sent més còmode o bé quin és el seu camp preferit?

No n’hi ha cap de preferit. Jo he estat un director majoritàriament simfònic, tot i que és cert que també d’òpera. En el seu temps, Ravel deia que preferiria un bon couplet – una cançó de cabaret – a una mala simfonia. Amb això vull dir que sempre depèn del programa, és a dir, de les obres que fas. Em pot agradar molt dirigir una òpera de Mozart o de Strauss, però també sóc enormement feliç dirigint les simfonies de Brahms o les obres de Ravel, Debussy… dels grans compositors de tots el temps. I, alhora, em fa molt feliç poder dirigir petites joies de la música de cobla, com poden ser les obres de Garreta o Joaquim Serra, Toldrà i un llarg etcètera.

5. Com ha estat el treball amb la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona per preparar l’estrena Concert de celebració del seu 80è aniversari?

De fet, començarem la setmana que ve. Sempre comencem uns dies abans del concert, però els conec i sé que és una cobla magnífica. Posant-nos en el terreny de la cobla, es tracta d’una cobla puntera i veritablement de referència, per tant, treballar-hi sempre és fàcil.

6. Què significa per vostè actuar al Festival de Pasqua d’enguany?

Doncs serà la segona vegada que actuo al Festival de Pasqua. Vaig actuar-hi fa uns 4 o 5 anys amb un programa en què recordo que hi havia obres de Narcís Bonet i també els “Improperis” de Mompou. Em fa molta il·lusió tornar-hi a actuar, perquè, a més a més, Cervera és una ciutat molt musical; han sortit i estan sortint músics excel·lents. Però, sobre tot, perquè el Festival de Pasqua té aquesta vessant de la música catalana escrita pels compositors catalans. És, una mica, un mirall de la nostra música.

Entrevista a Albert Guinovart en motiu del seu concert al Festival de Pasqua

El pianista i compositor Albert Guinovart i el Cor Jove de l’Orfeó Català inauguraran oficialment el 8è Festival de Pasqua de Cervera.

El concert tindrà lloc aquest dissabte 24 de març a les 21 hores, al Paranimf de la Universitat de Cervera.

Albert Guinovart és un dels músics més complets i polifacètics actuals. La seva activitat professional es divideix entre la seva dedicació com a pianista de repertori, compositor i docent. Enguany és l’artista resident del Palau de la Música Catalana.

1. Què ens depara el vostre concert? Què hi podrem escoltar?

Hi podreu escoltar la meva última obra gran, perquè alguna cosa petita he fet després, que és el Rèquiem. És una obra encàrrec de la meva residència al Palau de la Música, ja que aquesta temporada 2017-2018 en sóc l’artista resident. He fet concerts com a pianista tocant altres obres, però l’encàrrec principal era aquest Requiem, que vaig estrenar amb el Cor Jove de l’Orfeó Català amb 3 solistes i amb l’Orquestra de les Balears. Aquesta versió que presentem a Cervera n’és una versió reduïda, perquè no hi ha orquestra. D’aquesta manera, llueix molt més el cor i les paraules del Requiem encara cobren més importància. Jo diria que té una dimensió, segurament, més religiosa que amb l’orquestra.

2. Al Festival de Pasqua d’enguany hi presentaràs per primera vegada una versió per a cor i piano del teu propi Rèquiem, amb el Cor Jove de l’Orfeó Català. Què és el que més ens pot sorprendre d’aquesta nova versió?

Diguem que la gràcia d’aquesta versió és que l’autor està al piano – jo mateix l’estaré acompanyant. Després, també té una altra particularitat i és que totes les parts dels solistes estan repartides entre la gent del cor, és a dir, que hi ha més de tres solistes. D’aquesta manera, el públic va veient molta gent diferent fent els solos.

3. En aquest concert veurem tant la seva faceta de compositor com la d’intèrpret. Amb quina de les dues s’identifica més?

Jo crec que la meva tasca com a compositor està totalment influïda per la d’intèrpret i viceversa, però la meva carrera va iniciar-se com a intèrpret i continuo trepitjant escenaris, no només tocant la meva música, sinó també fent repertori. Llavors, el meu creixement com a compositor, primer, es veu molt influenciat pel tipus de repertori de piano que jo toco, que és bàsicament romanticisme, impressionisme i classicisme, i després hi ha una altra influència que no és musical sinó conceptual, que és que moltes vegades la música contemporània, avui dia, pot ser molt interessant, però hi ha gent que es queixa que no connecta amb el públic. Jo això no ho puc viure, perquè si com a intèrpret sempre vols satisfer al públic, doncs com a autor també em veig molt influït per aquesta idea conceptual de connectar i agradar, per això faig la meva música pensant que l’ha de rebre algú i que no només m’ha de satisfer a mi mateix.

4. Com ha estat el treball amb el Cor Jove de l’Orfeó Català?

Bé, jo ja havia treballat amb ells anteriorment, en diverses ocasions. El que passa és que els cors són com els rius, vull dir que quan passen dos anys, veus altres cares. Tot i això, la meva experiència amb el Cor Jove ha estat creixent i cada vegada més intensa. Vaig començar a treballar amb la Conxita Garcia abans que fos la directora del Liceu, i des que Esteve Nabona n’és el director, doncs hem tingut moltes experiències plegats. Fins i tot aquest any ha sortit un disc d’un concert que vam fer fa tres anys al Palau de la Música, que es diu “Musicals”. Amb això vull dir que hi tinc una bona relació, i, com que ja els conec, moltes vegades escric pensant en ells. A més, l’Esteve Nabona ja coneix la meva música i no li haig de dir com s’han de fer les coses, perquè ell ja ho entén a la primera. És un cor amb unes prestacions de nivell professional, però amb l’entusiasme de la gent jove que està començant. També haig de dir que el Requiem, encara que sigui força amable d’escoltar, no és fàcil de cantar, i ells ho fan estupendament.

5. Què significa per vostè poder tornar a actuar al Festival de Pasqua d’enguany?

Per a mi és un plaer poder tornar a actuar al Festival de Cervera, després de 6 anys. La primera vegada, vaig estrenar una de les meves obres més celebrades, que és els valsos poètics que vaig fer en homenatge a Granados. En tinc molt bon record d’aquell concert i, a més, és un Festival que es basa en els compositors catalans i en homenatjar-los. Em sembla que és de justícia agrair aquesta iniciativa, perquè hi ha molts festivals, però que miren cap a altres bandes, i aquest és molt especial per això i molt estimat per tots els músics del país.

Ja a la venda les entrades anticipades del Festival de Pasqua 2018

El Festival de Pasqua ha posat en marxa el sistema de venda d’entrades anticipades. D’aquesta manera, ja es poden adquirir les localitats pels 10 espectacles diferents programats al certamen, amb importants descomptes, des d’aquest web.

El preu de les entrades varia segons el tipus d’espectacle. Els concerts de vespre tenen un preu que oscil·la entre els 15 i els 12 euros. Tant des del web de forma online, com en la compra presencial al Museu Comarcal ubicat a Cervera, s’aplica una rebaixa del 20% i el seu preu descendeix fins els 12 i 10 euros, respectivament. Paral·lelament, també es poden adquirir de forma anticipada les entrades pels concerts de proximitat.

Igualment, l’organització del Festival de Pasqua ha arribat a diferents acords amb diverses entitats i organitzacions com Òmnium Cultural, Conservatoris de música, el Carnet Jove, el Club TRESC i diversos mitjans de comunicació, entre d’altres, per oferir descomptes entre els seus abonats. Les diferents opcions de descompte (entrada anticipada o a través d’aquestes rebaixes amb entitats o subscriptors de mitjans) no són acumulables entre elles.

A la vegada, els interessats en assistir a més d’un concert dels que programa el Festival poden escollir l’adquisició d’un abonament que els permetrà veure els 12 concerts programats per només 50 euros (a excepció de concert de maridatge del 31 de març).
El Festival de Pasqua arribarà enguany a la seva vuitena edició convertit en un certamen referent de la música clàssica catalana. Del 22 de març a l’1 d’abril, hi actuaran, entre d’altres artistes, Antoni Ros Marbà, Albert Guinovart, el Cor Jove de l’Orfeó Català, la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, la Coral Cantiga, Jordi Masó, el cantant i expert en vins Salva Racero, etc.